Ja fa temps que navego pel món 2.0, bàsicament el món "blogeril", la resta facebook, pinterest, etc, o no m'acaben de convèncer o no hi puc dedicar tot el temps que voldria. Pel meu home és tot al contrari, això del món virtual encara és com una mena de tabú en el que et poden enredar, enganyar i violar la intimitat. Té un mòbil anti-diluvià imposat per mi per necessitats organitzatives, (ara no parem d'enviar-nos missatgets).
Quan vaig donar el pas per crear el bloc, no li vaig comentar res, pensant que em diria que estic boja, que on vaig explicant les meves coses i que no se m'ocorri explicar res de la nostra vida. Doncs quina va estar la sorpresa quan ahir mirant el bloc de la classe dels nens, li vaig explicar que jo també havia creat el bloc i li vaig ensenyar, i em va respondre que està molt bé, i que és una bona eina fins i tot per fer un diari personal. Em vaig treure un pes de sobre, perquè la seva opinió sempre és molt important per a mi, i encara que ell no hagués estat d'acord, l'hauria mantingut, ja que el vaig crear plenament convençuda de fer-ho, però sempre m'hagués quedat la seva veueta xiuxiuadera al cap de reprovació. En canvi ara, puc escriure lliurement i amb moltes ganes de que ell em llegeixi.
Gràcies carinyet, cada cop t'estimo més i més.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada
M'encanta que em comenteu alguna cosa.