Abans de que el meu fill gran fes la comunió pensava que la gent que tres mesos abans la preparaven eren exagerats. Au, on van?, una comunió és fàcil i ràpida de preparar!!, pensava jo, ingènua de mi.
Com veia que la resta de mares dels companys 6 mesos o fins i tot un any abans ja començaven a moure's pels preparatius vaig començar a mirar. I sort!! que ho vaig fer, perquè el que és qüestió de restaurant i vestit com no t'espabilis no trobes res.
Així que els que encara no heu preparat res de la comunió dels vostres fills d'aquest any, ja aneu una mica tard. Igualment us deixo algunes idees del que vaig preparar jo pel meu fill.
Una cosa tenia clara, ho volia fer tot jo, que fos una cosa nostra, de casa, per a ell.
Vaig comptar amb l'ajuda de la meva amiga Carme de Punto y aparte que és qui em va fer el dibuix i el muntatge del recordatori i el punt de llibre.
Com a regal dels convidats vaig fer una caixa amb cartró ondulat.
 |
| No tinc la foto de com anava presentada |
 |
| Recordatori |
 |
| Llibreta i Punt de llibre |
La llibreta feia uns 15x15. A dins anaven fulls en blanc. A sobre de la portada hi vam posar una funda transparent per a que no es fes malbé la tapa. La vam anar a fer enquadernar a una impremta, tot i que jo em vaig comprar una mini enquadernadora, no vaig aconseguir trobar els espirals a la mida que volia.
Al punt de llibre hi vaig posar un angelet que em van agradar molt de la casa Artemio, enganxat amb un fil platejat, que li donava vida.
Tant per a la tapa de la llibreta com pel punt de llibre, vaig fer servir els mateix paper que pel recordatori.
 |
| Menú del restaurant |
Per últim vaig fer un llibre de signatures per tenir un gran record d'aquell dia.
 |
| Llibre de firmes |
Tant el nom com la data estan retallats amb vellut blau. Les tapes estan fetes amb cartró ploma per a que tinguin més consistència i damunt enganxada una cartolina amb el logo i per sobre una funda de poli-propilè transparent per a protegir-ho tot.
Estic molt orgullosa de la feina. Per aquella època jo encara no havia sentit a parlar de l'escrapbooking, no tenia ni un troquel i ni una sola tinta. Encara no havia entrat en aquest món tan addictiu i que pel fet d'haver de navegar buscant materials i informació va fer que descobrís i ara em té enganxada.
Nena jo no ho havia vist!! O no recordó haver vist fotos... Pero no em facis molt de cas q soc un desastre! Les meves princeses no faran la comunio, pero si la fessin m' agradaría fer-ho com tu, tot personalitzat. Jo encara no he caigut en el mon del scrap, amb el Patch, el px I la costura per ara tinc. Un petonas!!!
ResponElimina