ENDOMETRIOSI

Potser a moltes de vosaltres no us sonarà aquesta paraula (sort que teniu).  Jo l'he patit i en pago les conseqüències. Però, què és l'endometriosi?
Segons la Rae es formación de mucosa uterina  en órganos distintos del útero. Dit en altres paraules teixit que no s'ha pogut eliminar un cop acabada la regla. Aquesta xorrada de paraula es la que a mi m'ha determinat la vida.
Vaig saber de l'existència d'aquesta malaltia el 10 de novembre de  l'any 1997 (quan jo en tenia 29). Estava al cinema, de vacances. Jo no parava de moure'm a la cadira, no sabia com asseure'm (el meu home es pensava que l'home del costat m'atossigava, jeje pobre senyor). Com cada vegada que em venia, tenia una regla dolorosa, em prenia un ibuprofè i anava aguantant, però quan passava l'efecte del medicament tornava aquell dolor horrible que feia que sentís com si m'estiguessin clavant mil agulles a la panxa i no hi pogués fer res. En sortir del cinema vaig voler marxar a casa a prendre'm la meva dosi de calmant. Un cop et dopes tornes a ser mitja persona. Durant tota la nit em vaig trobar malament, no marxava el dolor amb res, ja vaig començar a sospitar que hi havia alguna cosa estranya, que no era la mateixa situació de cada mes. Al matí en llevar-me i anar al lavabo vaig sentir el dolor més gran que he sentit a la meva vida, un dolor tant fort que em tallava la respiració. Les que heu passat dolors de part imagineu-vos el doble d'una contracció forta. Com vaig poder, vaig tornar al llit, estirada, que era l'única manera que em sentia una mica millor. El meu home, desesperat, em volia fer aixecar per anar al metge (12 km de cotxe per arribar-hi, NI BOJA, vaig pensar). A les dues del migdia ja no vaig poder més i vaig fer l'esforç d'aixecar-me per anar al CAP i d'allí ja em van derivar a l'hospital. A les 21 hores em van dir les paraules màgiques, ENDOMETRISI, QUISTS DE XOCOLATA i les definitives HEMORRAGIA INTERNA I QUIROFAN JA.

Doncs si, a les 22 hores de l'11 de novembre entrava al quiròfan d'un hospital al que no havia anat en la meva vida i m'operava una doctora que no havia vist mai, d'una hemorràgia interna provocada per un quist d'endometriosi que havia esclatat. Molt surrealista tot, però molt real.

A partir d'aquell dia  vaig conèixer la paraula que marcaria la resta de la meva vida. Per què? doncs perquè gràcies a l'endometriosi he conegut gent (Foros d'infertilitat, "Chicas de Cova", són genials), m'han fet proves que ni tans sols sabia que existien, he "esnifat" hormones, he reafirmat que em fan un fàstic horrible les infusions i a sobre ara no suporto l'olor del romaní, m'han operat tres vegades més, he començat una nova vida al camp, m'han mimat molt i he patit molt també. 

Ara ja fa dos anys que vaig acabar definitivament amb la malaltia. De diverses proves i de confirmar que tornava a tenir quists i el metge dir-me la paraula màgica te'ls has de treure, vaig decidir que prou, que aquesta malaltia no em tornaria a fer parar boja com ho havia estat fent durant anys i anys. Així que per última vegada vaig entrar a quirofan i vaig passar a ser el que jo anomeno "de la tercera edat de les dones" (o sigui, menopàusica). I durant un any tot va anar fantàstic, em vaig aprimar tots els quilos que em sobraven, em sentia forta, alegre, capaç de tot. Però ha arribat el segon any i em sento VELLA, cansada, tinc calor, no dormo. 

Així que definitivament la maleïda endometriosi em perseguirà allà on vagi. 

I com diumenge van fer el programa a  Documentos Tv parlant-ne, avui he volgut fer aquesta entrada.