UNA NOVA TÈCNICA

Quan has tingut un fill a qui les tècniques d'educació que has fet servir per a que et faci cas t'han funcionat, les tornes a fer servir per al segon. Però resulta que aquest segon va per lliure. I això et descol·loca totalment.

Si recordeu, l’altre dia us vaig comentar que fins i tot la infermera es va quedar parada de lo bé que es va portar a la consulta. Peeeroò, també us vaig dir que té un petit dimoni dins.

I nooooo!!!!!, no és un nen dolent (ara els seus padrins s’estan estirant dels cabells pensant, però què diu aquesta si és un nen molt bo). Doncs si, és molt bo, però té un problema al cul (has llegit bé), si al cul que no el deixa seure ni treballar assegut tranquil·lament. I per això cada, cada dia el castiguen a l’escola, sobretot al menjador. I a més, té un problema a les orelles, perquè per molt que li parlis no sent res del que dius i no fa cas, i per això el castiguen a futbol. Total, que es passa més estona castigat que fent la feina. I, és clar, això ho hem de solucionar d’alguna manera.

 

Però com us he comentat, les tècniques de tots els llibres educatius que vaig utlitzar pel primer fill no serveixen per aquesta fiera, literalment se’n riu d’elles. Què faig?, doncs anar buscant noves tècniques. I quina és la que faig servir ara?, doncs atacar per allà on més mal fa. I sabeu on és? ELS DINERS. 

Mon fill està obsessionat amb els €, cada dia vol que li compris una polsera (d’aquelles de les noves modes, recordeu?, ara és ell qui les fa) , cada dia es vol comprar alguna cosa, sigui la que sigui, encara que sigui una barra de pa, la qüestió és poder pagar i que li tornin canvi. Perquè si ell et dóna una moneda i tu li'n tornes dues, encara que siguin de menys valor, ell té mes diners que tu. Algun dia entendrà que les coses no van així, aixxx.

Bé, doncs, dimarts li vaig dir que com el tornessin a castigar a l’escola m’hauria de pagar 0,50€ per cada càstig que li posessin, igualment a casa, si el castigàvem, 50 cèntims que ens hauria de pagar. Dimecres ja em va pagar 1€, mig perquè el van castigar a l’escola una vegada, i l’altre mig perquè el vaig castigar jo sopant perquè no para d’aixecar-se.

I... tatxan!!!, dijous, ahir, no el van castigar NI UNA SOLA VEGADA a l’escola, ni a casa, evidentment, ni a l'entrenament. 

 

No sé quant durarà, perquè té memòria de peix i les coses se li obliden ràpidament, però, de moment, una tècnica nova que va funcionant. Quina serà la següent? haurem de començar a rumiar.