Avui sóc
conscient que l’entrada del llibre que faré no deixarà indiferent a ningú i
que, segurament, la meitat de la gent que em llegia deixarà de fer-ho. Però
vull donar una visió diferent del llibre, la visió que jo vaig tenir i que vaig
dur a la pràctica.
Abans d’estar
embarassada del meu primer fill no havia sentit a parlar mai del Sr. Eduard
Estivill, no en sabia res. Quan estàs embarassada comences a buscar informació,
llibres sobre paternitat, llibres d’ajuda, etc.
Recordo perfectament el dia que me’l van recomanar. Estava a casa amb
uns amics que tenen un fill tres anys més gran que el meu, parlàvem de nens,
d’educació, d’errors i moltes altres coses. I, de sobte, ell em va dir, coneixes l’Estivill? Jo li vaig
contestar que no, no sé qui és. Doncs és un metge que ha fet un llibre per
fer dormir els nens que va bé. Nosaltres el vam haver d’aplicar als 18 mesos
perquè no hi havia qui dormís a casa abans. Te’l recomano
I, com us he dit,
per aquella època jo em llegia qualsevol llibre o revista sobre maternitat que
em recomanessin. Per tant, em vaig comprar el llibre " A dormir" i me’l vaig
començar a llegir. Jo aquest llibre sempre l’he separat en dues parts, la
primera, és la que t’ensenya com has de dormir un nadó i sobretot com no has de
fer-ho. I la segona, i la que té més controvèrsia és el mètode que utilitza el
Sr. Estivill per fer dormir als nens un cop que aquests ja han adquirit uns
mals hàbits.
Per sort, jo me’l
vaig llegir abans de ser mare, i vaig poder posar en pràctica els consells per
posar a dormir el meu nen per a evitar futurs problemes. Són idees molt simples
i lògiques, però que si te les expliquen totes juntes i t’ensenyen les
conseqüències de no fer-ho bé, realment t’adones de la importància de fer dormir
bé un nadó, fins i tot per quan sigui adult. Consells tant simples com, no
fer-los dormir amb música i quan es diu música es diu amb la ràdio o la tele,
tenir uns horaris normalitzats i amb unes rutines fixes, posar-los a dormir
relaxats, no després d’un joc molt esverat, no acostumar-los a dormir en braços
(que això no vol dir no tenir-los en braços abans de dormir) i moltes altres
rutines que faran que ells dormin molt millor.
El meu fill gran
no va ser molt bon dormidor, fins ben be els 2,5-3 anys es despertava molt per
la nit, però va ser bàsicament perquè sempre estava malalt. Però a l’hora de
posar-lo a dormir no teníem problemes, el posaves al llit i es quedava dormit.
El ball començava 2 ó 3 hores més tard, quan els mocs el tapaven o la panxa li
feia mal. El mètode pròpiament dit, no el vam utilitzar més que dues vegades
que, després d’una setmana de dormir amb mi al llit perquè estava malalt, el
vam tornar a passar al seu i evidentment no volia. Però la veritat és que no va
durar més de 10 minuts un dia i ja està.
Amb el petit, no
hem tingut mai problemes de son, ens rentem les dents, contem un conte o juguem
una estona, ens fem un petó, ens tapem i abans de que pugui dir-li bona nit ja
està dormit.
En definitiva, jo
us recomano el llibre Nen a dormir, del Dr. Estivill, però no us el recomano
pel seu mètode d’ensenyar a dormir un cop el nen ja dorm malament, el trobo
massa bèstia. Sinó que us recomano el llegiu abans de tenir problemes de son
amb els vostres fills.
Estic completament d'acord amb tu. Els meus fills dormen perfectament bé, gràcies, crec, per havrr llegit les recomanacions del dr. Estivill abans de ser pares!
ResponEliminaEs que entre el blanc i el negre hi ha el gris.
EliminaBona Pasqua!!