AQUEST COP NO M'ESCAPO

Quan va nàixer el gran, jo ja tenia ganes que tingués 6-7 anys per poder fer col·lecció de cromos, i poder fer aquelles coses que tots vam fer quan érem petits.

Quan va arribar l'època dels cromos, el nen no hi va posar cap mena d'interès, ell es limitava a voler que li comprés sobres, però ni els enganxava ni seguia la llista dels repetits ni res de res. Desprès van venir altres modes, ja us ho vaig explicar. I en una d'aquestes èpoques que tenen els nens, em va demanar "Cucs de seda".

De seguida em va venir al cap la meva època de cucs de seda, jo en tenia, els cuidava, els buscava fulles de morera. M'encantava. Però clar, ara estic a l'altre bàndol, ara soc la mare, i també em va venir al cap, la "il·lusió" que li feia a ma mare tenir-los, haver-los de rentar, el fàstic que feia veure els capolls. I així com vaig poder li vaig anar traient del cap.

Per sort el gran es deixa convèncer fàcilment, i la seva etapa de cucs de seda es va quedar en no res. De seguida es va oblidar i no en vam tenir ni un a casa.

Però clar, tens dos fills, i el segon, no es deixa convèncer, és d'idees fixes i sap perfectament què vol en tot moment. Abans d'ahir ja va venir dient que volia una caixa buida perquè no sé quina nena li donaria cucs de seda. Ho vaig intentar per activa i per passiva, li vaig intentar fer entendre que els havia de cuidar ell, que es moren, que el cap de setmana si marxem fora qui els cuidarà, etc. etc. I ni així, ell mateix es va buscar la caixa, li va fer forats per recollir els cucs que li donarien el dia següent i amb celo va tapar un forat que tenia tant per fora com per dins per a que no es quedin enganxats.

Observeu el forat tapat a l'esquerra

I aquí els tenim. Tres cucs, un de gran, un de mitjà i el petit o el papa, la mama  i el nen, com diu ell. I tots tres tenen nom, el Sergi, el del mig no el recordo i el petit el Joan.