DE REPÀS

Bones, com esteu? Com han anat les festes? Per aquí puc dir que molt i molt bé. De veritat que estic encantada de les vacances de Nadal d'aquest any.

Han estat unes vacances tranquil·les, plàcides, sense ensurts i molt familiars. Què més es pot demanar?

Per començar, és la primera vegada que hem coincidit el meu home i jo durant totes les vacances junts. Normalment, per qüestions logístiques amb els nens, ens partim els dies de vacances. Així sempre n'hi ha un dels dos que fa de cangur. Però aquest any, excepte tres dies que jo vaig treballar, vam fer vacances alhora, fins i tot abans que els nens comencessin les seves.

I això què vol dir? doncs que vam poder compartir tota la il·lusió (i la bogeria) de la preparació de les festes, tió, i altres esdeveniments els dos.

Per altra banda, ningú no s'ha posat malalt. Cap nen, ni fill ni nebot, ni avi ni àvia, ni tiet, pare o mare. Bé, si, mon pare va agafar un constipat fort, però ha estat al final de festes i no li ha impedit estar amb nosaltres a cap celebració. Ja és molt, perquè cada any, sempre o l'un o l'altre no podia celebrar o Cap d'Any, o Reis perquè estava al llit. O sigui que, prova superada.

En tercer lloc, aquest any ens hem pres les festes d'una manera molt relaxada. No hem volgut dedicar molts esforços a buscar entreteniment pels nens, que després tampoc no els entusiasma. Ens hem mogut els dies clau, hem anat a Barcelona a veure la família, hem dinat, rigut, jugat i divertit. Però no hem forçat anar al cinema si no ens venia de gust. Sempre que hem pogut hem estat a casa i si ens ha vingut de gust sortir, ho hem fet, si no ens hem quedat fantàsticament relaxats al sofà veient una pel·lícula. Que, per cert, ha estat l'any del cinema a casa.

Què més?, ah si!, ens hem organitzat amb els menjars. La veritat és que no som una família que organitzem les coses amb antelació, bàsicament anem tots "a salto de mata" que se'n diu en castellà, i anem organitzant-nos com podem. Però la veritat és que a mi això no em treu la son (bé, ni això ni la majoria de les coses). L'únic dia que sabíem on dinaríem i on soparíem era la Nit de Nadal i el 25 al migdia. Què faríem per Sant Esteve ho vam saber el mateix 24 i on dinaríem el dia 1 ho vam decidir el mateix dia 1. El raïm de les campanades el vam comprar el 31 a les dues del migdia. Què més dóna, la qüestió és fer festa i reunir-se els uns amb els altres. Ah! i el més bo, tant la Nit de Nadal com la Nit de Cap d'Any, cadascú va decidir el que volia menjar. Per primer any vam posar en pràctica el Sopar a la Carta, vam anar els quatre a comprar el menjar d'aquella nit i cada un va triar el seu plat. Així ni va sobrar ni va faltar menjar, i tant feia que fossin llagostins com ous ferrats.

I per últim Ses Majestats els Reis, que s'han portat d'allò més bé. I sobretot els meus estimats fills que són dos campions i no han protestat ni una sola vegada per qualsevol adversitat. El gran, perquè va ajudar als Reis a embolicar i decorar. A més, a la seva carta només demanava una cosa, que evidentment li van portar, amb la mala sort que estava trencada, però no va protestar ni una sola vegada. Tampoc no va funcionar un segon regal i tampoc no va protestar. I per últim va agraïr tot i cadascun de la resta de regals que li van venir tant si li agradaven com si no. El petit, que aquest any ha vist reduïda la seva llista de joguines de 10 (que li arrivaben anys enrere) a 2. I és que moltes joguines no significa forçosament jugar molt, significa amuntegar jocs en un racó sense jugar i la mare i el pare posar-se negres cada cop que veu els diners llençats amuntegant pols. Així que aquest any els Reis han portat moltes coses útils i que han sigut rebudes amb molta il·lusió i gratitud. I jo encantada.

I aquest ha estat el repàs d'unes festes encantadores que avui acaben. Ara ja tornem a la rutina, horaris normals, menjar sa i ordre general. Que també va bé.

Per cert, encara us he d'ensenyar un munt de coses d'aquest Nadal. A poc a poc us ho aniré ensenyant.