ALBUM DELS 40

Com us vaig contar a l'entrada de la Festa Marinera, a part dels 50 anys del meu germà la meva cunyada en va fer 40. El regal d'ella a ell va ser un cd amb un repàs amb fotos de la seva vida.

Per tant, per a ella tampoc no en podia faltar un. Vaig comptar amb dos còmplices d'excepció, la seva mare i un dels seus germans, que em van enviar un munt de fotografies des de que era petita.

Així va quedar.

Portada

L'estructura és d'un àlbum que fa molt de temps que vaig comprar a Blokum. 

El color principal és el lila, no sé si és el color que a ella li agrada, però penso que és un color que li queda bé. La part de davant de cada pàgina esta feta amb un paper d'aquest color, la part posterior està combinada amb un altre.

En aquesta pàgina vaig deixar un espai per a que ella acabi l'àlbum amb la foto que consideri oportuna. A més, com que vaig recopilar moltíssimes fotos que no vaig poder imprimir ni posar, vaig fer un cd i li vaig fer una butxaca a l'àlbum per posar-lo.

Sé que li va agradar molt. Espero que el disfruti molt de temps.

EL QUE DÓNA DE SI UN LLIT NOU

El Joan, el petit, encara dormia en el llit de baranes convertible en un llit de 70x140 cm. Però ara ja es queixava que tocava amb el capçal de cap i peus. Així que aquest estiu, i aprofitant que comença la primària, hem decidit fer-li l'habitació nova.

Habitació que consisteix en un escriptori per a fer els deures, un llit nou i una calaixera. Tot molt senzill, no donem per més, però que decorarem al més pur estil de les revistes de decoració més in (es diu així encara?).

I ja que li hem canviat el llit, hem aprofitat i hem posat un llit cangur per als dos, per quan es quedin a dormir els cosins o amiguets o qui vingui a dormir a casa.

Un llit cangur no és més que un llit que a sota en té un altre amb rodes i potes que es pleguen. Igual que els llits niu, però sense la carcassa de fusta que els envolta.

llit cangur

En primer lloc quan van veure el llit d'aquesta manera, sense vestir els va semblar horrible. A qui no? jo quan el vaig veure a la botiga vaig pensar el mateix. Però és molt més còmode de fer, més fàcil de muntar i desmuntar i més difícil de trencar, per això el vam escollir així.

Un cop solventat el problema dels llençols, la cosa va canviar. I d'un llit que semblava que no agradava massa, vam passar a tenir una joguina que a més li arriba per sobre de la panxa i que ha de fer un saltiró per pujar-hi. 

Es van passar tota la tarda jugant-hi. Ara el poso, ara el trec, ara hi salto a sobre i ara, sense voler, he desmuntat el matalàs. 

De veritat que en ma vida havia pensat que un llit pogués donar tant de si. 

El millor de tot, va ser a la nit. Mentre fèiem els cinc minuts (van tocar caniques (ho sento no em surt bales)), jo estava estirada a un costat del llit, i el Joan tenia tot el tros que volgués per estirar-s'hi. Doncs no, ell va seguir jugant amb les cames fora, com feia sempre amb l'altre, solament que aquest cop, les cames li penjaven perquè no arribava al terre.

Espero que el dia que toqui estrenar la taula per fer els deures hi posi el mateix interès que ha posat en el llit.

JOC DELS DETECTIUS

Fa un temps al bloc de El hada de papel vaig trobar una entrada sobre detectius que em va donar la idea per muntar un joc a casa.

Així que vaig començar a recopilar la informació necessària i a muntar el nostre propi cas CSI.

En primer lloc hem de saber quin tipus de pistes volem que els nens trobin.

QUÈ FER:

- Una ditada

- Un missatge xifrat

- Un missatge amagat amb llimona

- Trencaclosques lloc d’una pista

Un cop esbrinat, hem de recopilar els materials necessaris.

MATERIAL NECESSARI

- Quatre targetes amb les empremtes dactilars de cadascun.

- Una lupa

- Manual d’un bon detectiu

- Pols per les empremtes (talco i mina llapis)

- Cartolines buides per enganxar-hi l’empremta

- Llapis i paper

- Espelma

Com vegeu, dins del material necessari hi ha inclòs el manual del bon detectiu. Es bàsic que els nens tinguin aquest manual per saber com poden trobar algunes de les pistes. Us deixo l'enllaç al nostre per si el voleu, Manual bon detectiu.

Caixa amb el material necessari

A partir d'haver-los entregat tot el material, els nens ja poden començar a buscar les pistes que els duran al culpable del crim.

En el nostre cas, la primera pista la trobarien lleguint en el lloc dels fets el què havia succeït

Llegint què ha passat. Perfecte per fer llegir una mica

Allí vam descobrir un trencaclosques que ens indicaria on està la següent pista. Pel trencaclosques vaig trobar un programa d'internet que d'una foto et feia el format de trencaclosques. Tu només havies de retallar les peces.

Aquí està la primera pista

Quan van descobrir el lloc van anar a buscar la següent que era un missatge xifrat. Aquest el vaig fer amb Puzzlemaker, però, per fer-ho més fàcil (per a que el petit participés a desxifrar-ho) els vaig posar totes les lletres. Només havien de copiar-les.

Al final va acabar desxifrant-lo només el gran

Amb el codi havien de trobar el següent lloc on hi havia una pista. Aquesta estava en un paper en blanc que havien de descobrir què posava. Al manual del bon detectiu els indicava com podien fer-ho. I a la caixeta tenien tots els ingredients.

Se'ls va cremar el paper, pobrets

Ho van intentar, anaven molt bé, fins que van apropar massa l'espelma al paper i aquest va començar a cremar-se, però entre el que havien descobert i un pelet d'ajuda nostra van trobar la pista final!!!

La ditada del culpable

I aquí la tenim, la pista final, la ditada que ens porta directament al culpable. I si, ho van encertar. Comparant les ditades que tenien de mostra amb la que van trobar al lloc on indicava el missatge amagat van descobrir que el culpable era...

Haureu de jugar per saber qui és el vostre culpable, jeje. 

Van passar una tarda diferent i entretinguda. Llàstima que el petit estava convençut que a part del culpable trobaria un gran tresor.

Així que ara em toca fer "a buscar el tresor amagat". Però primer la gimcana dels experiments.

HIPERACTIVITAT

Aquest mes de juliol a casa és una mica caòtic, perquè els dos treballem, els nens estan a casa i necessitem que hi hagi algú amb ells. La meva sogra és l'ànima càndida escollida per fer de cangur durant aquest mes. I com no portem la mateixa organització que durant l'hivern les coses es descontrolen una mica i els nens, sobretot el petit, es descontrolen molt. Fins al punt que m'ha agafat angoixa de pensar que pugui tenir TDAH.

Però és que m'he adonat que els culpables d'això som nosaltres, els pares (i així ho parlàvem ahir el meu home i jo). Aquest mes de juliol hem caigut en un bucle de desconnexió total a l'ordre, la rutina i la disciplina. A deixar-los fer el que més els agrada que és jugar constantment amb màquines, simplement perquè ja estem esgotats. Van passant de l'ordinador a la tablet i de la tablet a la Ds i quan ja dius prou, s'han acabat les màquines s'asseuen al sofà a mirar la tele.

M'havia proposat, deixar-los jugar una ó dues hores al matí, mentre estaven amb l'àvia per a que ella no tingués massa feina amb els nens, i després a la tarda aprofitar a fer un munt d'activitats, piscina, manualitats, jocs, fins i tot vaig preparar un joc de detectius (que ja us ensenyaré) per tenir-los entretinguts una bona estona. Però res, no m'he vist capaç de fer res gairebé res. Bé si, hem fet coses, tampoc cal que em fustigui tant, hem anat a la piscina gairebé cada dia, però no he aguantat més d'una hora allí, també hem jugat a cartes, al Monopoly i hem anat a fer gelats. No és que els tingui tot el dia emmordassats.

Però és que l'any passat a aquestes alçades ja tenia preparada una activitat per a cada dia. Tenia una organització feta, un ordre. Dinàvem, fèiem "deures" i després jugàvem a algun joc que jo tenia preparat o anàvem a la piscina. Teníem la tarda ocupada i les màquines es reduïen a una horeta al dia. Jo era capaç d'estar amb ells relaxada fent qualsevol activitat. Què em passa aquest any? per què em supera el neguit del meu fill petit? per què no soc capaç de tranquil·litzar-me i tranquil·litzar-lo a ell?. Ho sé, la teoria la tinc molt ben apresa, si jo estic tranquil·la ell ho estarà, però és que no em veig capaç de deixar d'estar tensa. A més, estan tots dos hiperactius, el gran, el que tothom diu que és una joia de nen, educat, amable, tranquil i bo (i ho és), també està passat de rosca, diu paraulotes, contesta, no dorm, està neguitós. També ha coincidit que, per primera vegada, dormen els dos junts a la mateixa habitació. Hi ha dies que perfecte perquè xerren i es conten coses i d'altres que salten i fan kung-fu.

Avui el pare comença vacances, espero que comenci a imperar la rutina a casa, distreure's, anar amunt i avall, jugar amb la pilota, la bicicleta i l'aigua. Si els veig a ells relaxats, jo afluixaré la meva crispació (és curiós, hauria de ser a l'inrevés, però pel motiu que sigui aquest any em relaxaran ells a mi).

De moment, ahir ja vam tornar a fer els nostres 5 minuts que també teníem oblidats. Vam mirar cromos, vam fer teatre i ens vam posar a dormir sense saltar i brincar pels llits. Agost promet, tot tornarà al seu curs natural. Ho sé.